L’entrada al solstici d’estiu que inaugura la nit de Sant Joan, foragita definitivament la melangia, i torna a omplir-se de música i ball el cor de la nostra ciutat. El mes de juliol veu encarnar-se l’arxiu immaterial del nostre poble, el tresor de la nostra ciència i la nostra religió, la nostra teogonia i les nostres cosmogonies, en cançons que duen la petjada del cor de les generacions predecessores, il·lustrant la vida domèstica en l’alegria i en el dolor, en el llit nupcial i en la tomba.
Els escenaris de l’edició 2023 amplificaran les veus nostrades, gravitant al voltant d’altres sistemes sonors veïns, en una sort de galàxia folklorista on s’escoltaran moltes llengües (el francés, el turc, el suec, l’armeni, el kurd, el georgià, l’àrab o el castellà, entre d’altres), alhora que aprofundirem en la rica varietat musical del nostre àmbit lingüístic, específicament en l’oriental baleàric.
És un any de col·laboracions, com la que hem establit amb la promotora egipci-francesa Mir’a, per tal d’acollir artistes del Líban i Síria al nostre programa de concerts, o la duta a terme amb Valencian Music Office per a organitzar la jornada d’internacionalització de les músiques d’arrel, trobada emmarcada dins la formació adreçada a la indústria musical del “Pla de Cultura per a la Recuperació” de la Generalitat Valenciana i la Universitat de València. Consolidem la segona edició de la residència artística a Portugal, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i la Sala MusicBox a Lisboa. I com no, continuem col·laborant amb el Centre Cultural La Nau UV i el Cefire Artísticoexpressiu en la formació dissenyada per a la promoció i el coneixement de les músiques i danses tradicionals d’àmbit mediterrani entre el professorat.
Enguany, ses illes Mallorca i Menorca faran acte de presència al festival amb la nova cançó i la música tradicional de la mà d’Anna Ferrer —acompanyada tan sols d’un guitarró, una guitarra, un teclat i un tambor— i de Maria del Mar Bonet presentant, de bell nou a València, el mític àlbum “Alenar” de l’any 1977, on trobem poemes de Vicent Andrés Estelles i cançons de Pau Riba, Joan Vinyoli i Frances Parcerisas.
Des de Granada i Burgos respectivament, tindrem la miscel·lània de so funk, flamenc i french wave de La Plazuela enfront de les buleries, les alegries i els fandangos assaonats amb copla queer d’Alvaro Sola.
Balkan Paradise Orchestra incitarà al ball sense complexos mitjançant els clarinets, flabiols, trombons, trompetes, bombardins, tubes o fiscorns bollint amb acceleracions del tempo propis de les orquestres de gitanos dels Balcans; tot açò oferit sense treva per les ben considerades hereues directes de Goran Bregovic a Barcelona.
El talent valencià d’aquesta edició és una collita heterodoxa de propostes tals com La Maria, N340, Marala i Tere Núñez, representants del més i millor de casa nostra, que fan de la tradició musical valenciana un vehicle de goig estètic i agitació social (més hedonista i subjectiva que no pas subversiva), i que beu sense prejudicis d’altres marges estilístics per fugir dels llocs comuns de la música popular.
Aleph, Mais Harb, Samaïa, Ali Doğan Gönültaş i Couple Coffee completen el cartell internacional, un calidoscopi sonor de referències jazzístiques, folklore sirià, cants d’Euràsia, músiques kurdes de tradició aleví, i la cançó d’autor lusitano-brasileira.
Al llibre “Manuel de folklore”, de Pierre Saintyves, hi ha una referència a la tradició (i la seua preservació) que defineix l’esperit vital del Polirítmia. La tradició no comprén només el que es diu o es conta, sinó el que es fa i es mostra. L’exemple juga un paper no menor que les paraules: per aprendre a cantar i ballar —afegim nosaltres—, cal reproduir els gestos i accions que el pare o la mare, el mestre o la cap executen sota els nostres ulls. Som ulls i som exemple, ara i sempre.
Rafel Arnal
Director artístic
